Història i desenvolupament de Road Roller

Ja en l'antiguitat, la gent utilitzava les peülles dels ramats per trepitjar, pastar i compactar el sòl per fer front als fonaments de les cases, les preses compactes i els terraplens, i abans de mitjans del segle XIX, els projectes de carreteres occidentals utilitzaven grava Sub- la pavimentació és el mètode principal, i la compactació depèn principalment del rodatge natural dels vehicles. No va ser fins a la invenció de la màquina de laminar la pedra l'any 1858, que va impulsar el desenvolupament dels camins de grava, que es van utilitzar rodets tirats per cavalls per als treballs de compactació. Aquest és el primer L'any 1860, el corró de vapor va aparèixer a França, que va promoure i millorar encara més la tecnologia de construcció i la qualitat del paviment de grava, i va accelerar el progrés. A principis del segle XX, el món va reconèixer que el paviment de grava era el millor paviment d'aquella època i es va promocionar arreu del món. El concepte de compactació es va anar coneixent a poc a poc a la gent i també van aparèixer els rodets de carretera en diversos llocs de construcció de carreteres. A mitjans del segle XIX, la invenció del motor de combustió interna ha aportat una gran vitalitat al desenvolupament dels equips de compactació. A principis del segle XX va néixer el primer rodet de carretera impulsat per un motor de combustió interna. Després van venir rodets de pneumàtics, rodets de peu d'ovella i rodets de rodes nues gairebé al mateix temps. La gent ha estudiat l'efecte de compactació dels corrons estàtics i creu que augmentar el pes del corró pot augmentar la pressió de la línia del corró, millorant així l'efecte de compactació. efecte real. Per tant, durant un període de temps força llarg, la gent s'ha dedicat al desenvolupament de corrons de gran tonatge. Els rodets de pneumàtics més grans van pesar més de 200 tones. No obstant això, durant aquest període, els canvis en els rodets van reflectir principalment la millora de la potència i l'aspecte.